REPRUDUCCIÓ - MOLSA

Introducció

Les molses són vegetals que junt amb les hepàtiques i les

antocerotes constitueixen la divisió dels briòfits. Indiferents a

la composició química del substrat o exclusivament acidòflies,

basòfiles o calcíftles, creixen en els indrets ombrosos humits,

sobre el sòl, les roques, a les vores dels rierols, dins de l'aigua

corrent o en els sòls inundats, a les mulleres o epífits sobre els

troncs dels arbres o arbusts, des de la terra baixa a l'estatge alpí.

El desenvolupament en aquests ambients sol ser exuberant i

la seva presència es fa ben visible, fins per les persones més

inexpertes. Igualment viuen sobre sòls descoberts, secs i àrids;

en aquest cas formen gespes denses o creixen en individus

aïllats, sempre de desenvolupament limitat, només visible

durant les temporades de les pluges. En tot cas, diem que les

molses són vegetals que tenen la capacitat d'ocupar qualsevol

substrat i que poden adaptar-se a les diferents condicions

ambientals.

Dins el temari d'un curs normal de botànica s'explica el

cicle biològic dels briòfits (Figura 1 *); els estudiants aprenen

que la part foliosa, la més visible del vegetal, correspon a

la fase haploide gametofítica, la qual origina els arquegonis

generadors d'una oosfera i els anteridis que contenen

nombrosos anterozoides. Per tal d'assolir la fecundació de

l'oosfera, cal que els anterozoides penetrin dins de l'arquegoni

i que facin el carni nedant dins de l'aigua. El zigot inicia el

desenvolupament dins de l'arquegoni i origina l'esporòfit, el

qual depèn del gametòfit fins que se'n completa la formació.

Prèvia la meiosi de les cèl 'lules del teixit esporífer, es formen

les tètrades de les espores. En algunes espècies la càpsula és

indehiscent i les espores queden lliures després de la ruptura

irregular o la destrucció de la paret de l'esporangi; en la major

part de les espècies, la càpsula disposa de mecanismes que

promouen la dehiscència de l'esporangi. En primer lloc es

gametòfit ~

amb esporòfit

Desprèn la part superior en forma d'un opercle i queda oberta

la boca de la càpsula per on surten les espores i es disseminen;

és freqüent que sobre la boca de l'esporangi es desenvolupi

un nombre determinat de dents, que en la maduresa de la

càpsula constitueixen el peristoma. En ambient sec, les dents

del peristoma s'aixequen i deixen sortir les espores que així

són disseminades per l'aire. La forma, la llargada, el color, la

papil 'lositat de les dents del peristoma o el fet que que aquest

sigui simple o doble són caràcters propis de cada una de les

espècies i sovint la seva visió microscòpica és espectacular.

Com amb les plantes fanerògames, les àrees d'investigació

sobre els briòfits fan referència a la morfologia, taxonomia,

sistemat1ca, fitosociologia, ecologia, genet1ca, corologia,

estructura, evolució, DNA, desenvolupament, fenologia i

aplicació (medicinal, jardineria). En aquesta nota ens limitem

a indicar alguns aspectes de la reproducció vegetativa i la

capacitat d'adaptació al medi sec i àrid d'algunes espècies de

molses al nostre pais.