NOM CIENTÍFIC - ESCORÇÓ

Vipera aspis

FAMÍLIA - ESCORÇÓ

serps verinoses

DESCRIPCIÓ EXTERNA I INTERNA - ESCORÇÓ

És molt semblant a les serps, tot i que es diferencia d'elles pel seu cap triangular recobert d'escates petites –amb l'excepció només del parell d'escates grans i ovals situades sobre cada ull–. En canvi les colobres tenen escates grans damunt del cap i la pupil·la rodona. A més, els escurçons són rèptils rabassuts de cua curta i sense potes, que difícilment superen els 60 o 70 cm de longitud. A la part dorsal hi té uns rombes foscos, quasi negres, sobre un fons de color gris clar, a vegades desviat cap a un to verdós en l'escurçó europeu o vermellós en l'escurçó ibèric. El color i el dibuix són, però, variables i, per tant, són caràcters poc definitoris per a la identificació. Té els ulls redons amb la pupil·la vertical com la dels gats. No té parpelles, sinó que té una membrana molt fina que li recobreix l'ull per protegir-lo de la pols i de possibles cops, per això pot semblar que ens estigui mirant fixament i que porti lents. El seu esquelet pot tenir de 200 a 300 costelles que no estan unides a la panxa, d'aquesta manera poden empassar-se preses molt grosses. Per distingir-ne el sexe s'ha de mirar la cua si és més llarga o més curta. La més llarga és un mascle i a l'inrevés és una femella. Una altra manera és contant les escates de la punta de la cua, si en té de 29 a 39 és una femella, i si en té de 35 a 47 és un mascle. En general no és gaire fàcil distingir-los.

ALIMENTACIÓ - ESCORÇÓ

S'alimenten d'animals petits, com ratolins, ocellets i sargantanes, que capturen amb la seva mossegada mortal, que els paral·litza, llavors ell en segueix el rastre per agafar-los un cop morts

REPRODUCCIÓ - ESCURÇÓ

Són ovovivípars, de manera que la mare pareix petits escurçonets, embolcallats d'una feble membrana, que les cries trenquen tot just acabades de néixer.

HÀBITAT - ESCURÇÓ

Els escurçons viuen preferentment en ambients pedregosos.

COSTUMS - ESCURÇÓ

A l'hivern resten inactius, hivernen.